Són les 8 del matí i arribo amb en Lluís a l'Agility on trobem en Pau, en Jordi que celebra el seu sant però no està per regalar rosetes i en Juank equipat fins a les dents amb la última tecnologia twonav, aixoplugats sota un arbre perque no para de ploure, el que pensàvem es compleix i comença a escampar la boira i la pluja, ara és la nostra, arriba en Cèsar sense més novetat i comencem la ruta dirigint-nos cap a madà per la crta. del cros.
Són 6 km de pujada fins el monòlit de burriac, amb les arrels molles es fa difícil traccionar i les posades de peu a terra són una constant però anem reeixint poc a poc, unes fotos a dalt de tot, confirmen que el paisatge wagnerià del montseny tot boiròs valia la pena. En Pau ja té la versió 4 del topohispània al Garmin uixxxxxx quina ràbia, jejee.
continuem direcció Cabrera i girem a la dreta cap a montcabrer, després enfilem per pista fins que ens endinsem per corriol imposible de ciclar a trossos i entre renecs i malediccions anem escalant fins dalt.
Ara bé lo millor, una corriolada en forma de 8 que ens endinsa a la buscúria de la cara nord de cirés, on realitzem una parada per meenjar barritas i respirar profundament perque e Lluís ens porta en fila india. en Jordi ens mostra les seves sabatilles ultracarbonolight, material en proves que está fent un test per veure com van , si les ha de tornar avui entre la suor i la mullena mata a tot quisqui.
Sortim a la pista d'Argentona i després de valorar per on anem tirem avall cap a la font del quico seguint corriols una mica de cadascú, això de fusionar experiències és molt enriquidor, quina passada de ruta que srtirà avui!!!!!
Passem per la font del coure i sortim al cementiri d'Argentona. Ara fem l'altre sector travessant la riera d'argentona per la Velcro industries. Anem pujant altre vegada cap amunt pel corriol dels porcs. Suant com a tals arribem a l'oasis i allà tornem a valorar les opcions i com avui em toca jeje decideixo cap a Dosrius falta gent i a la baixada gairebé em quedo a 2 metres d'un cotxe que s'ha espantat més que jo, un cop al poble el travessem i pujem cap a l'urbanització i direcció can Massuet, la pujada és molt larga però es fa amb molt bona companyia, en Jordi i en Juankaens ensenyenun altre corriol de pujada per no menjar tanta pista i és divertit amb molts tobogans.
Arribem a Can Massuet del Far o del Fart segons com estiguis en aquell moment jajaja. Aquí ens queda afrontar la última gran baixada pistera del dia, perque sen's fa tard que sinó voliem continuar fins llavaneres. Ens dirigim a les costes de'n Guinart, una inclinació del 32-34% i ja ens tens a tots baixant en plan kamikazes fins a la crta de canyamars. quina passada de baixada, amb l'adrenalina encara a tope arribem a Dosrius i entrem a l'últim corriol, un que en Dani ens tenia ensenyat en el primer sector que ens fa disfrutar a tope. El segon sector en Lluis ja el té com a tornada habitual i no parem fins a la riera d'argentona, s'ha fet tard i tots hem de regalarRoses que és Sant Jordi o sigui que cap a casa falta gent.
Fins aviat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario