Els guerrers de la torre de guaita

No és un conte, ni una peli barata de l'edat mitja. És el relat d'una anada i tornada a la torre de guaita del Turó Gros al Montnegre. Només 5 esforçats genets cavalcant les seves estupendes i lluents muntures poden començar i acabar aquesta aventura.

A les 7:35 hores del dissabte sortim de la botiga Biking Point en direcció llavaneres per les 5 cènies, gairebé ningú parla, estem mig adormits i toca escalfar les cames perquè l'aventura sigui completa. (Ens podrien pagar alguna cosa per fer publi...)

Al passar per llavaneres ens trobem uns ciclistes que també inicien la seva ruta, bon dia bon dia, és obligat.

Al creuament de Santa mónica decidim passar de llarg perquè el que escriu això vol provar un corriol de pujada pel mortirolo que mai l'he pujat. Quin error ja que gairebé tot l'hem hagut de fer desmuntats i a peu. Al arribar a la pista del mortirolo ( la pujada bèstia que surt de la hípica de llavaneres cap a la ferradura) fem la última part fins dalt, quina vista i quin dia ens espera de calor i això que es gener!!!!

Portem una hora de pujada i arribem a la roca de la ferradura, Ara toca baixar, però també a mitja baixada cap a la Creu de Rupit veiem un corriol que jo coneixia i fem votacions si per pista o corriol, guanya corriol i baixem per uns reguerots que tela tela. Ja podem descartar el corriol de pujada i el de baixada. Així ens dirigim cap creuament de l'arbre solitari i agafem la pista de la dreta que va fins la casa nova de Pi Bernat. Seguim sense novetats fins collsacreu i travessem la carretera. A l'urbanització ja hi ha un parell de genets que l'estòmac els fa rau rau de gana que tenen i decidim parar aviat. Abans de Cal Paraire esmorzem i fem una foto d'allò més automàtica.jajajja. Jordi a veure si aprenem a fer servir el disparador automàtic...

Ara ja parlem de coses majors, perquè desde calparaire a la dreta surt un caminet que es va enfilant fins trobar el gr5. I puja de mil dimonis, per rampes del 24% plenes de pedra suelta que ens fa descavalcar però l'infern durarà poc perquè al arribar a un replà comença l'ultima pujada a la torre de guaita totalment ciclable. Immersos en un mar de castanyers i faigs cavalquem ravents com el vent cap a la nostra meta, no ens atura res , només anem trobant excursionistes que deuen pensar si som d'una altra dimensió. Arribem a dalt en bona forma i curiós.... la torre de guaita és tancada però... mirant bé veiem que un ferro està molt suelto i en XXXXX com si fos en Tallaferro doblega la barra com si fos mantega i ja ens tens pujant 20m de torre fins dalt de tot, i quina vista Déu meu!!!!! (ei no fotem que la barra estava doblegada... som bikers no Superman)

el Nord és un mar de muntanyes amb el Montseny i el pirineu emblanquinat de neu, i el Castell de Montsoriu , proper objectiu Zone, al est divisem el maresme amb les seves vinyes verdes vora el mar (es por veure entre boirines Burriach, Collserola i Montserrat) . Al sud veiem el Santuari del Corredor on arribarem més endavant seguint la ruta. I l'oest ens dibuixa tots els cingles del bertí. Quina bonança i quin dia que fa. Baixem de la torre fent-nos fotos i alimentem els cossos amb unes barretes i un plàtan. Tornem a baixar i anem a tota màquina per la pista que voreja el gr5 fins arribar al Santuari de san martí de montengre, però anem tant llançats que no ens aturem i anem cap a cal paraire tot baixant a velocitat de creuer.

El castell de Montsoriu i el Pirineu nevat de fons ( borrós pel zoom)

Arribem a Collsacreu i tornem a casa nova de Pibernat , trobem cavalls i genets que ens saluden efusivament al veure uns iguals de metall. llavors els tres camins sens presenten i decidim tirar pel del mig, que ens portarà ràpidament cap a l'arbre solitari estalviant-nos una volta.
Al arbre toca despedir-nos perquè en Baldo i en Jordi i en Juanka per qüestions horàries han de tornar cap a casa. En Pau i jo anem cap el Corrredor per la pista clàssica i sense més novetat al cap de mitja hora escassa estem asseguts al sol amb una cocacola i menjant patates fregides, un parell de noies de bonveure ens saluden i també cavalls i gossos completen el paisatge del sempre concorregut corredor.

La baixada cap a Mataró la faig sol perquè en Pau marxa cap a can bordoi i afrontarà un llarg descens per carretera. El gr92 fa les delícies de qualsevol, en poc estona estic a can massuet del far i llavors baixo cap a dosrius en una llarga i corriolada baixada, el poble haig de vigilar perquè gairebé xoco amb l'església de ràpid que anava i al arribar al bassal on comença la riera tiro cap amunt per una pista de ciment. Arribo a dalt i …. corriol final que us el recomano molt sinó l'heu fet mai!!!!!

i fins aquí aquesta crònica de una anada i tornada de 5 guerres valents i agossarats que no tenen por de res!!!!! Només que les caigui el cel al damunt!!!!

Bernat

Contracrònica by Pau -:

Opinió oficial de Zonebtt sobre en Bernat :

gran descubridor del siglo XXI debe ser reconocido como tal...



Opinió NO oficial ....  Bernat quan fem la següent ???

Desprès de rutes com aquesta , la propera equipació Zone serà en base a ... : amb el logo està clar ...

Crec que he quedat una mica tocat de la sortida d´avui , Impressionant

Respecte als 3 que hem anat cap a casa desde l'arbre solitari, baixada cap a Les Arrels passant per la Creu de Rupit amb final a Vallveric, sense cap incidencia.

Els tracks:
Bernat, Pau, Juank, Baldo i Jordi